La Primera Guerra Mundial a la premsa local de Sabadell

Com és conegut, la informació dels periòdics, la manera com es presenta, el seu biaix cap a una banda o cap una altra, els matisos i construccions dels relats, entre d’altres connotacions, poden ajudar a crear opinió i tarannà a una comunitat. En esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918), Europa es va partí en dues meitats i l’opinió pública es va dividir en dos bàndols, en funció de la simpatia per un o altre contendent. Els estats utilitzaren la informació como una eina propagandística. Tant des del bàndol aliat com de l’alemany, va créixer la cooperació entre militars i periodistes per fer-se seva l’opinió pública. A la monarquia espanyola, i a Catalunya en particular, malgrat que el govern d’ Eduardo Dato es declarà neutral, el seguiment del conflicte es visqué d’una manera apassionada a la premsa de l’època i ben aviat les discussions entre aliadòfils i germanòfils van ocupar un lloc preeminent a les seves pàgines. La majoria de diaris van ser neutrals, amb tot la preferència per l’ordre defensat pels imperis centrals front al de la triple entesa va començar a guanyar terreny en alguns. Cosa que ens podem explicar pel predomini en les diferents capçaleres d’elements conservadors i tradicionalistes o més liberals i progressistes. La tirada dels diaris va augmentar i aquests van començar a fer importants desplegaments per cobrir les notícies que anaven arribant des del camp de batalla. Aquesta importància i creixement de les publicacions el podem constatar en la preocupació del govern Dato, el qual per assegurar la seva neutralitat insistia en la Reial Ordre d’agost de 1914 en la necessitat de «no atacar» des de la premsa als contendents per assegurar així el seu estatus; i també, més tard, en l’Ordre de setembre de 1916 en la qual s’aprovava una ajuda econòmica de l’Estat per a la indústria paperera i la premsa per fer front a la pujada del paper en un país que estava afectat per l’encariment de les matèries primeres. Pensem que la premsa periòdica era pràcticament l’únic mitjà de comunicació social existent a l’època i el seguiment del conflicte bèl·lic es feia a través de la mateixa. És el cas també de Sabadell i l’objecte del projecte que presentem.

A partir de l’estudi de la premsa periòdica publicada a la ciutat de Sabadell durant el conflicte bèl·lic volem arribar a conèixer millor el tarannà de la ciutat i explicar el perquè i el com de les diferents simpaties cap els contendents que ens trobem a les seves pàgines, les quals van fer córrer, com veurem, molta tinta. Tanmateix, a nivell econòmic, la guerra va tenir una important incidència per a la ciutat que va portar a un increment de  la producció de la indústria llanera per abastir la gran demanda del front de batalla però, a la vegada, el repartiment desigual dels guanys que la mateixa generava juntament amb la convulsió social del país van estar en l’arrel de la crisi de l’any 1917 i posterior.


A tal efecte hem plantejat l’estudi en dues fases. Una primera de buidatge i la segona d’anàlisi de les dades. En la primera fase que avui presentem hem fet el buidatge de tots aquells articles que fan referència a la guerra (opinió i/o crònica) fets des de Sabadell. Hem agafat tots els diaris i publicacions amb periodicitat que s’editaven en aquells anys al municipi. El buidatge s’ha fet a la Hemeroteca de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) tant en fonts digitalitzades com sobre els originals. Una primera sorpresa ha estat la gran quantitat d’articles que en algunes publicacions apareixen dia si i dia també. Cosa que, si bé ens ha fet més llarga la feina, ens ha encoratjat en el projecte en veure la importància informativa que es dedicava a la guerra i ha afermat la línia d’investigació proposada. Com dèiem més amunt, aquesta primera fase ha estat el buidatge complert de la premsa, la qual només podem discriminar en una segona fase d’anàlisi i interpretació.