Titols i resum a tot arreu

Curs d'Història El Vallès: 40 anys d'Ajuntaments Democràtics (1979-1983)

Del 16 d'octubre fins el 27 de novembre, tots els dimecres de 19 a 21h a la Fundació Bosch i Cardellach. Sessió inaugural el 9 d'octubre a l'Ajuntament de Terrassa. És necessària la inscripció prèvia. 
dona votantEl 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys d’un règim imposat per la força de les armes. Han passat uns altres quaranta anys, aquesta vegada de democràcia, on hem hagut d’aprendre de nou el significat de posar les persones, i el respecte democràtic, al centre de la vida política municipal. En aquell 1979 tot estava per fer, des dels serveis més bàsics fins al sentiment democràtic de formar part d’un projecte comú. Vàrem elegir a regidors i regidores que suplien la manca d’experiència amb la il·lusió i el seu compromís amb la llibertat i la democràcia, tan de temps foragitades. Amb errors però amb la força de les idees de tots i totes hem arribat on som ara. Segurament, és en les eleccions municipals on sentim la política i la capacitat d’intervenció més a prop a nostre, i on es prenen les decisions que ens afecten més directament en el dia a dia. No oblidem que, de fet, va ser en unes eleccions municipals -12 d’abril de 1931- on es va sotmetre a plebiscit la monarquia d’Alfons XIII. D’aquí la importància i el significat de les eleccions municipals.

La Fundació Bosch i Cardellach, conjuntament amb altres centres d’estudi del Vallès, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament, i la CORE en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), volem aprofundir en el coneixement del que van significar aquelles eleccions en els respectius municipis; i també, apropar-nos al que va comportar passar d’una dictadura a una democràcia.

El curs, com és habitual, es durà a terme entre octubre i novembre de 2019 i va dirigit a professors, estudiants i ciutadania en general. Constarà de set sessions a càrrec d’historiadors, especialistes en l’època i en el coneixement del nostre territori, que ens oferiran les seves recerques, en alguns casos inèdites, de la comarca.  La sessió inaugural serà el dia 9 d’octubre a la Sala de Premsa de l’Ajuntament de Terrassa i anirà a càrrec de Martí Marín, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. La resta de conferències tindran lloc entre el 16 d’octubre i el 27 de novembre de 2019, els dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. A més a més de les ponències teòriques s’organitzarà una sortida a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, amb l’objectiu d’apropar-nos al coneixement dels documents.

 

PROGRAMA

(Veure currículums dels ponents)

Del 16 d’octubre al 27 de novembre de 19h a 21h, a la Fundació Bosch i Cardellach (c. Indústria, 18. Sabadell). 
 

Sessió inaugural el 9 d’octubre a les 19h a la Sala de Premsa de l’Ajuntament de Terrassa, a càrrec de Martí Marín. Entrada lliure. 

 

16 d’octubre

  • El primer ajuntament democràtic del PSC-PSUC i la seva crisi, 1979-1983, a càrrec de Manuel Márquez (Centre d’Estudis Històrics de Terrassa).
  • Les dones al primer ajuntament democràtic de Terrassa, a càrrec de Teresa Rodríguez (Centre d’Estudis Històrics de Terrassa).
 

23 d’octubre

  • Vivència de l’ajuntament de Sabadell, 1979-1983, a càrrec de Manel Larrosa (Fundació Bosch i Cardellach).
Un viatge al temps del primer ajuntament democràtic a partir d’imatges i noticies, un intent d'aproximació sensible.
 
  • De la vaga general del 1976 al primer ajuntament democràtic, a Sabadell, a càrrec de Josep Alavedra (Fundació Bosch i Cardellach).
Recorregut per un seguit de mobilitzacions que tenen un del seus punts àlgids en la vaga de febrer del 1976. Aquesta vaga va aglutinar a la major part de l’oposició antifranquista de la ciutat i, entre d’altres, va aconseguir que l’alcalde Josep Burrull abandonés el consistori. Així,  s’aplanava el camí cap el triomf de la candidatura del PSUC a les primeres eleccions municipals democràtiques del mes d’abril del 1979.
 

30 d’octubre

  • Mollet del Vallès: primer ajuntament democràtic i ensenyament, a càrrec de Jaume Noró (Centre d’Estudis Molletants).
Durant els anys anteriors a la constitució dels Ajuntaments democràtics Mollet del Vallès havia experimentat un fort creixement demogràfic que va aguditzar la falta de places escolars i la massificació de les aules, en un temps en que l’immobilisme educatiu era norma, però els col•lectius favorables als canvis educatius ja havien agafar força. Mollet del Vallès va ser el centre d’un ampli moviment comarcal de mestres  que volia capgirar l’ensenyament. La lluita per aconseguir l’institut de batxillerat, 1976, havia encetat un llarg període reivindicatiu. El moviment de mestres, amb les associacions de veïns i de pares d’alumnes, es proposaren l’escolarització des dels 4 anys, la gratuïtat de l’ensenyament, la construcció d’escoles i millors condicions educatives i laborals.
El primer consistori democràtic  va incentivar la creació d’escoles i va afavorir la renovació pedagògica. La transformació educativa, però, va ser lenta i a ritmes diferents segons les escoles.

 
  • La generació de la Transició a Santa Perpètua de Mogoda. 1979, a càrrec d’Ernest Vilàs (Cercle de Recerques i Estudis de Mogoda).
El març de 1974 la premsa del règim franquista, Solidaridad Nacional, publicava un reportatge sobre Santa Perpètua de Mogoda on l'alcalde d'aleshores lloava l'evolució del municipi. Amb uns 15.000 habitants, presumia d'arribar als 60.000 habitants el 1984. El reportatge obviava la manca de serveis sanitaris, educatius; d'asfaltat dels carrers, el desgavell urbanístic, la implantació d'una industria sense respecte pel medi ambient... Es tractava de la visió de la darrera generació d'autoritats franquistes que intentaven salvar la seva gestió. Al carrer, però, burxava altre generació d'homes i dones esperant la seva oportunitat per donar un tomb a la situació. Sindicats, partits clandestins i associacions de veïns dels populosos barris reclamaven solucions als problemes de tots i democràcia. La ponència posa el focus en els dos grups d'unes generacions que albiraven la possibilitat de canvi amb la mort del dictador. Uns veien el canvi com la fi dels seus esforços per mantenir les seves posicions i els altres, veien en el canvi el retorn d'unes institucions democràtiques que mai havien d'haver marxat.
 

6 de novembre

  • Cerdanyola, de l’autoritarisme franquista a una democràcia tutelada (1979-1983), a càrrec de Miquel Sánchez (Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola).
El treball explica com Cerdanyola passa del 1979 al 1983 de l’autoritarisme franquista a una democràcia tutelada. No hi ha democràcia plena perquè, després de la reforma política, el poder polític, militar i judicial de l’Estat roman en les mateixes famílies, les quals es turnen en les posicions claus i mantenen l’aparell d’Estat sense canvis significatius.
Elevats blocs d’estatges han fet malbé la qualitat de vida. Ja no hi ha vinyes i el poble és un cementiri de naus industrials abandonades. Els residus d’amiant i la contaminació química del subsòl no s’han eliminat i han impossibilitat que es construís el Centre Direccional previst a la zona de la Plana del Castell. La vertebració Universitat-Ciutat tampoc s’ha arribat a produir.

 
  • Sentmenat (1976-1983): anys de canvi i evolució municipal, a càrrec de Jaume Verdaguer (Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat).
Aquesta ponència arrenca de l’any 1976 doncs en el període de transició van aplegar-se al poble de Sentmenat un seguit de fets que condicionarien molt els primers anys de ajuntaments democràtics. Un d’ells i que va afectar i segueix afectant molt negativament al poble es l’establiment de la subestació elèctrica per part de Fecsa a uns terrenys que va vendre el propietari de la masia de can Vinyals tocant al terme de Castellar del Vallès. Influint i afectant a l’espai que es va haver de talar dels boscos de Sentmenat per poder passar-hi les diferents línies de alta tensió. També va ser l’inici del fenomen de les urbanitzacions, es va començar amb la de Guanta seguida per Can Vinyals mateix, Pedrasanta, Can Canyameres, etc. Que si be van aportar ingressos a les arques municipals també van ser una font de problemes que s’ajuntaven amb el de la manca d’aigua sobretot a l’estiu que va obligar a fer diferents gestions, estudis i accions que es van emprendre per tal de solucionar-la. Així doncs l’ajuntament sortit de les eleccions del 3 d’abril de 1979 no tenia un entorn molt amable quan va començar a caminar. A tot això s’ha d’afegir els problemes i mancances del propi nucli urbà, amb legitimes reivindicacions dels veïns  i el canvi social i cultural que la democràcia va dur arreu.
 

13 de novembre

  • El primer ajuntament democràtic de Granollers (1979-1983), a càrrec d’Albert Camps (Centre d’Estudis de Granollers).
Les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada del mes d’abril de 1979 van donar uns resultats inesperats a Granollers. Contra tot pronòstic, el PSC va ser la candidatura més votada. En aquesta ponència s’estudiaran aquestes eleccions i quins motius podrien explicar la victòria socialista, per explicar a continuació la vida municipal granollerina durant el quadrienni 1979-1983, un període políticament molt dinàmic i intens. Finalment s’acabarà analitzant els resultats de les segones eleccions municipals de 1983 a Granollers.
 
  • Precedents i context de les primeres eleccions municipals a Sant Cugat del Vallès, 1975-1979, a càrrec de Jordi Casas (Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat).
Es tracta d’exposar en quines condicions es va arribar a les eleccions municipals d’abril de 1979. Estudiant la vida social, política, cultural i sindical de Sant Cugat del període precedent. Els resultats de les primeres eleccions municipals no s’entendrien sense aquests precedents, que van definir en marc en el qual es van realitzar.
 
 

20 de novembre

  • SORTIDA de 18:30h a 20h. Visita guiada a l’Arxiu Nacional de Catalunya i als fons sobre les primeres eleccions muncipals (1979). Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès. 
 


 

27 de novembre

  • Taula rodona amb protagonistes de l’època (a concretar). 
     

 

Reconeixement acadèmic:
Inclòs al Pla de Formació de Zona del Departament d'Ensenyament. Es certificarà l'assistència.
 
Preu:
30€ per a totes les sessions (15€ per a estudiants de la UAB, majors de 65 anys, membres dels centres d’estudis de la Comissió Organitzadora). Gratuït per al professorat adherit al Pla de Formació de Zona del Departament d’Ensenyament. El desplaçament i despeses derivades de la sortida anirà a compte dels assistents.
Assistència a una sessió: 5€ (quota reduïda: 3€).
 
Inscripcions:
Es requereix inscripció a la Fundació Bosch i Cardellach, trucant al 93 725 85 64, o per mail a secretaria@fbc.cat
Formulari d'inscripció al curs

Si ets professor/a, fes servir aquest formulari d'inscripció (+ info)


                  





 
Organitzadors
Centre d’Estudis de Granollers
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès
Cercle de Recerques i Estudis de Mogoda. Santa Perpètua
Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell
Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat
Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola
Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat
Universitat Autònoma de Barcelona-CORE Patrimoni Cultural

Entitats col·laboradores
Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament de la Generalitat

Amb el suport de
Institut Ramon Muntaner
 


 

 

Comparteix

Activitats previstes