Joventuts Musicals de Sabadell presenten la tercera Didàctica Musical del curs 2017-2018. Presentació del Concert Participatiu 125 anys Escola Municipal de Música de Sabadell. Organitza Joventuts Musicals de Sabadell conjuntament amb la Fundació Bosch i Cardellach.
|
Didàctica Musical 2017-18
Dia 12 de desembre de 2017 a les 19:30 del vespre
Presentació Concert Participatiu 125 anys Escola Municipal de Música de Sabadell amb Joan Morera, director del Conservatori i Escola Municipal de Música de Sabadell
i
“Sobre Purcell, Elgar i Vivaldi” amb David Magrané, director de l'Orquestra Simfònica del Conservatori de Sabadell
ORGANITZA: JOVENTUTS MUSICALS DE SABADELL i FUNDACIÓ BOSCH i CARDELLACH
Auditori Fundació Bosch i Cardellach
C/ Indústria, 18 - Sabadell
Entrada lliure
Tres obres configuren el programa. A la primera part, música britànica per a orquestra de cordes: La “Suite d’Abdelazer”, de Henry Purcell (1659-1695), i la “Serenata per a Cordes” d’Edward Elgar (1857-1934). La segona part l’ocuparà íntegrament el “Gloria” d’Antonio Vivaldi (1678-1741). Així, doncs, de les tres obres, dues són barroques i dues pertanyen a autors britànics.
Purcell va compondre la música per a l’obra de teatre “Abdelazer, o la Venjança del Moro” (Z570) poc abans de la seva mort prematura el setembre de 1695. Es tracta d’un seguit de números musicals agrupats en forma de suite que servien tant d’entreactes com de música de dansa. El famós “Rondeau” el va utilitzar Benjamin Britten com a tema per a la seves variacions “Guia d’Orquestra per a Joves” de l’any 1946.
La “Serenata per a Cordes en mi menor, op. 20” va ser composta per Elgar el 1892, encara que se suposa que es tracta d’una elaboració d’una peça anterior que, probablement, fos una de les seves primeres composicions. Tota l’obra respira una atmosfera amable amb tocs melangiosos, molt pròpia de l’època victoriana. És remarcable la bellesa del moviment central on, en ocasions, es fa palesa la influència que Wagner va exercir sobre el compositor.
Va ser en la seva època com a mestre de violí a l’Ospedale della Pietà de Venècia que Vivaldi va compondre el seu famós “Gloria” en Re Major RV589. Es tracta d’una obra de gran format per a cor, solistes, orquestra de corda (més un oboè i una trompeta) i baix continu. L’obra s’estructura com una cantata. Cadascun dels diferents números mostra un caràcter (“afecte” si parlem en terminologia barroca) propi. Hi ha moments brillants, d’una joia esclatant, com el començament o la fuga final, i d’altres d’una gran profunditat dramàtica, on apareix el Vivaldi més operista.
David Magrané
